lunes, 31 de octubre de 2011

NICO

31 OCTUBRE 2011
Nom: NICO
Lloc: LAS Caritat Serinyana, Cadaqués

Ja que ahir vàremm parlar de la Pili que treballa al LAS, doncs avui era imprescindible parlar del NICO el fill del LAS, i fer-li l’honor ja que parlem del seu negoci, fan un bon trio amb la Pili són molt divertits i singulars i una mica surrealistes, abans de l’euro tenien una oficina de canvi de monedes i es dedicaven a canviar de dollars a pessetes, de pessetes a marcs alemanys, de francs francesos a liures esterlines... en fi això ja és passat , ara es passa el dia de l’Hola al Cosmopolitan, de Vogue a Marie Claire , de l’Horanova al País, del Períodico a la Vanguardia, del Marca al Mundo deportivo... també va una mica de cul atenent turistes i gent del poble, i li pregunto què li demana la gent i em diu “No te’n faries creus! Em demanen, espelmes, bombetes, abridors de vi, compreses, endolls, transformadors de voltatge EEUU a l’europeu... i és que la gent al veure que tanquen tard els demanen de tot! M’explica una anècdota molt bona: un dia va sortir a fer un encàrreg i la Pili es va quedar sola, així que arriben una família d’alemanys i li demanen a la Pili que feia poc que hi treballava i li pregunten “Patrones?” i la Pili els va dir “Si, i tant !5 minutos por favor!” i els alemanys es van quedar esperant tot intrigats, li van preguntar el mateix un parell de vegades i la Pili “Si, si, en 5 minutos “, els alemanys no entenien res, fins que va arribar el Nico i la Pili els diu “ aquí está el patrón!”.... el fet és que els alemanys volien una revista de patrons per cosir....que bò! En fi que en una llibreria de Cadaqués hi pot passar de tot i amb una mica de sort fins i tot el pot tocar la primitiva!!

Ya que ayer hablamos de la Pili que trabaja en el LAS, pues hoy era imprescindible hablar de NICO el hijo del LAS, y hacerle el honor ya que hablamos de su negocio, hacen un buen trío con la Pili son muy divertidos y singulares y un poco surrealistas, antes del euro tenían una oficina de cambio de monedas y se dedicaban a cambiar de dólares a pesetas, de pesetas a marcos alemanes, de francos franceses en libras esterlinas ... en fin eso ya es pasado, ahora se pasa el día del Hola al Cosmopolitan, de Vogue a Marie Claire, del Horanova el País, del periódico a la Vanguardia, del Marca al Mundo deportivo ... también un poco de culo atendiendo turistas y gente del pueblo, y le pregunto qué le pide normalmente la gente y me dice "No te lo vas a creer! Me piden, velas, bombillas, abridores de vino, compresas, enchufes, transformadores de voltaje EEUU al europeo ... y es que la gente al ver que cierran tarde les piden de todo! Me cuenta una anécdota muy buena: un día Nico salió a hacer un encargo y la Pili se quedó sola, en esto que llegan una familia de alemanes y le piden a la Pili que hacía poco que trabajaba ahí y le preguntan "Patrones? "y la Pili les dijo" Si, y tant! 5 minutos por favor! " y los alemanes se quedaron esperando todo intrigados, le preguntaron lo mismo un par de veces y la Pili "Si, si, en 5 minutos", los alemanes no entendían nada, hasta que llegó el Nico y la Pili les dice " aquí está el Patrón!”... el hecho es que los alemanes querían una revista de patrones para coser .... que bueno! En fin que en una librería de Cadaqués puede pasar de todo y con un poco de suerte incluso puede tocar la primitiva!


domingo, 30 de octubre de 2011

PILI

30 OCTUBRE 2011
Nom: PILI
Lloc: LAS Caritat Serinyana, Cadaqués

Avui he anat al Las a fotografiar a la Pili ,la mare de l’Arantxa i dona d’en Joan Carles que ja han sortit al One Day,perquè volia retratar tota la familia al blog, és difícil perquè no para d’atendre a gent i venént diaris, i revistes i llàpissos i gomes d’esborrar i revistes d’en Bob Esponja... ella treballa a la Llibreria LAS, que no es diu així però tothom li diu ja que els amos es diuen Nicolàs pare i fill i el pare és en LAS i el fill en NICO... que divertit ho trobo...El proper 7 de Novembre farà 7 anys que hi treballa i n’està molt contenta, també està contenta del seu marit en Joan Carles amb el que porta 35 anys de casada, més 6 anys de novios, ja són anys ja!... le Pili és bastant picara i quan l’enganxes inspirada és molt divertida, i ara ja sé perquè, és de sang madrilenya i això se li nota, quan parla li surt la gràciaque ténen tots els madrilenys que conec, va venir amb 9 anys però els gens són els gens i de “castiza” ho és molt i de “cadaquesenca” també!

Hoy he ido al Las fotografiar a la Pili, la madre de Arantxa y mujer de Juan Carlos que ya han salido al One Day, porque quería retratar toda la familia en el blog, es difícil porque no para de atender a gente y vendiendo periódicos, y revistas y lápices y gomas de borrar y revistas de Bob Esponja ... ella trabaja en la Librería LAS, que no se llama así pero todo el mundo lo hace ya que los dueños se llaman Nicolás padre e hijo y el padre es LAS y el hijo NICO ... que divertido lo encuentro ... El próximo 7 de Noviembre hará 7 años que trabaja y está muy contenta, también está contenta de su marido Juan Carlos con el que lleva 35 años de casada, más 6 años de novios, ya son años ya! ... le Pili es bastante pícara y cuando la pillas inspirada es muy divertida, y ahora ya sé porque, es de sangre madrileña y eso se le nota, cuando habla le sale la gràcia que tienen todos los madrileños que conozco, vino con 9 años pero los genes son los genes y de "castiza" lo es mucho y cadaquesenca también!


sábado, 29 de octubre de 2011

GEMMA

29 OCTUBRE 2011
Nom: GEMMA
Lloc: Passeig, Cadaqués

Des del 99 que la Gemma volta per Cadaqués, aquesta guapíssima morena ens presenta el seu fill l’Unai que té 15 mesos i és un encant de nen, están a la parada de la Llar d’infants Es papanell venént castanyes, per celebrar La Castanyada i quin nen més maco! És divertit perquè la Gemma em diu que serà ornitòleg ja que li encanten les aus, li diem “com fan els coloms?” i fa “brrrrrr” “com fan les gavines” i fa “ uaa uaaa uaaa” que bò!!... La Gemma la veig amb uns quilos de menys, degut segurament a la dieta Unai tot i així seguei esplèndida com sempre, ella és joiera de l’Escola Industrial i té un local a Cadaqués al carrer d’Es Vigilant que es diu com ella “Gemma Ridameya” dissenya unes joiers exquisites molt modernes i amb molt bon gust, el seu home és en Manu,un papi sense fronteres, tècnic de sò per audiovisuals, va de Cadaqués a Barcelona i de Barcelona cap on l’enviin, una de les pel.licules que ha fet últimament és “Pà negre”, sempre viatjant però la nevera la té a Cadaqués amb la seva encantadora família...

Desde el 99 que Gemma està por Cadaqués, esta guapísima morena nos presenta a su hijo Unai que tiene 15 meses y es un encanto de niño, están en la parada de la Guardería Es Papanell vendiendo castañas, para celebrar la Castañada y qué niño más guapo! Es divertido porque Gemma me dice que será ornitólogo ya que le encantan las aves, le decimos "como hacen las palomas?" Y hace "brrrrrr" "como hacen las gaviotas" y hace "UAA uaaa uaaa" que bueno! .. . Gemma la veo con unos kilos de menos, debido seguramente a la dieta Unai aún así sigue espléndida como siempre, ella es joyera de la Escuela Industrial y tiene un local en Cadaqués en la calle de Es Vigilant que se llama como ella "Gemma Ridameya" diseña unas joyeros exquisitas muy modernas y con muy buen gusto, su hombre es Manu, un papi sin fronteras, técnico de sonido para audiovisuales, va de Cadaqués a Barcelona y de Barcelona hacia donde la envíen, una de las películas que ha hecho últimamente es "Pa negre", siempre viajando pero la nevera la tiene en Cadaqués con su encantadora familia ...


viernes, 28 de octubre de 2011

MARINA

28 OCTUBRE 2011
Nom: MARINA
Lloc: Pablo Ruiz Picasso, Cadaqués 

Una altra cangur per la col.lecció... la Marina és una Leo de 18 anys, tota caràcter i amb ganes d’estudiar i fer algo a la vida, sembla poqueta cosa però té un interior molt ric, sap el que vol i no perd el temps... es vol treure el carnet i està estudiant per ser professora de llar d’infants...ara entenc perquè els meus nens em deien rient que li agrada netejar caquetes... de fet té molta mà pels nens, jo li dic que també hauria d’estudiar arts marcials ó rugby perquè l’has de veure a les festes d’aniversari “placada” al terra per 20 nens tots rient a sobre d’ella... té vista perquè a Cadaqués fan falta noies amb titulació per la llar d’infants Es papanell ó per fer de cangur, ja ho dic, és molt intel.ligent, li flipen les consoles i les ha tingut totes, la nintendo 64, la Wii però la que ella vol és la Xbox, li pregunti si la demanarà als Reis Mags i em diu que a ella ja no li porten res els reis que si pot se la comprarà... goodbye my lovely inocencia!...

Otra canguro por la colección... Marina es una Leo de 18 años, toda carácter y con ganas de estudiar y hacer algo en la vida, parece poquita cosa pero tiene un interior muy rico, sabe lo que quiere y no pierde el tiempo... ya piensa sacarse el carné y está estudiando para ser profesora de guardería... ahora entiendo porque mis niños me decían riendo que le gusta limpiar caquitas... de hecho tiene mucha mano con los niños, yo le digo que también tendría que estudiar artes marciales ó rugby ó algo similar porque latienes que ver en las fiestas de aniversario “placada” al suelo por 20 niños riendo encima de ella... tiene vista porque en Cadaqués hacen falta chicas con titulación para la guardería Es papanell o para hacer de canguro, ya lo digo, es muy inteligente, le flipan las consolas y las ha tenido todas, la nintendo 64, la Wii pero la que ella quiere es la Xbox, le pregunto si la pedirá a los Reyes Magos y me dice que a ella ya no le traen nada los reyes que si puede se la comprará... goodbye my lovely inocencia!...


jueves, 27 de octubre de 2011

NURI

27 OCTUBRE 2011
Nom: NURI
Lloc: es portal, Cadaqués

És la Nuri cadaquesenca de cap a peus, parla Cadaquesenc perfectament,i és molt agradable conversar amb ella, en parlen a casa amb es seu homu i amb els seus fills, l'Albert de 16 anys i la Marta de 9 però l’amoïna el fet de que els seus fills ja no "salen"... el Cadaquesenc és una llengua única, un tret diferencial, únic molt important, de l’empordà només s’utilitza al nostre poble, una senyal d'identitat en vies d'extinció i malauradament s'està perdent i poc a poc es deixa d'utilitzar, per molts motius que caldria analitzarl... seria bo declarar el cadaquesenc com a bé cultural e intentar que la gent gran l'ensenyés a les noves generacions i així perpetuar una llengua en vies d'extinció, editar un manual bàsic i regalar-lo a tots els que habitem a Cadaqués i fer una campanya "Jo parli Cadaquesenc", per exemple... La Nuri és la cunyada de la Tomasita, propietària del local on vaig tenir el ciber, tota la vida ha treballat a la botiga de la seva mare "Le Printemps" i ara té la seva pròpia botiga "Es portal", un local amb vista privilegiada i en un barri molt encantador... és normal veure-la amb les seves veines com la Mercè de la pastisseria prenent cava i menjant pastetes ó pernil serrà a Es Portal en els moments de poca feina, se saben cuidar , saben disfrutar d'aquest petits moments , aquell vermutet els caps de setmana... perquè la vida és molt curta i la felicitat eterna...

Nuri es una cadaquesense de pies a cabeza, habla Cadaquesenc perfectamente, y es muy agradable conversar con ella, lo habla perfectamente, en casa con su marido y con sus hijos, Albert de 16 años y la Marta de 9 pero le preocupa que sus hijos ya no "salan"... el Cadaquesenc es una lengua única, un signo diferencial, único y muy importante, en el empordà propio de nuestro pueblo, una señal de identidad en vías de extinción y desgraciadamente se está perdiendo y poco a poco se deja de utilizar, por muchos motivos que habría que analizar,... sería bueno declarar el cadaquesenc como bien cultural e intentar que la gente mayor lo enseñara a las nuevas generaciones y así perpetuar una lengua en vías de extinción, editar un manual básico y regalarlo a todos los que habitamos en Cadaqués y hacer una campaña "Jo parli Cadaquesenc", por ejemplo... Nuri es la cuñada de la Tomasita, propietaria del local donde tuve el ciber, toda la vida ha trabajado en la tienda de su madre "*Le Printemps" y ahora tiene su propia tienda "Es portal", un local con vistas privilegiada y en un barrio muy encantador... es normal verla con sus vecinas como Mercè de la pastelería tomando cava y comiendo pastelitos ó jamón serrano a Es Portal en los momentos de poco trabajo, se saben cuidar , saben disfrutar de estos pequeños momentos , aquel vermut los fines de semana... porque la vida es muy corta y la felicidad eterna...


miércoles, 26 de octubre de 2011

JUANI

26 OCTUBRE 2011
Nom: JUANI
Lloc: Super Valvi de la riera, Cadaqués

En Juani és tota un bona peça, un tio super simpàtic i de la conya, Cadaquesenc d'adopció des que tenia 1 any, ha treballat de carnisser els últims 15 anys al Valvi de la riera i li pregunto si és vegetarià i em respon amb un rotund  NO!, és el presi de l'Unió Esportiva de Cadaqués, càrrec que ostenta amb serietat i formalitat...ara... és divertit i simpàtic com ell sól,  ja se l'hi veu a la cara, aquest mig somriure, aquesta mirada interrogant, aquests ullets de "niño travieso"... li pregunto si com a carnisser ha viscut situacions divertides i em diu "Un munt... un dia va venir un hippy em va demanar 50 pessetes de pernil serrano i li vaig contestar...si no lames el cuchillo...", una altra de bona és la d'un alemany que s'allotjava a l'Hostal Marina del nostre amic en Paco, i li va preguntar com es deia ous en català, i ja sabeu com és en Paco... així doncs l'alemany se'n va tot cofoi al super i quan arriba a la carnisseria li pregunta al Juani "tens collons?" i el Juani se’l mira de dalt a baix i li contesta.." sí que en tinc però no estan a la venda!"...podriem estar tres dies i 500 nits senceres parlant d'anècdotes i a cada una més divertida, a mesura que va explicant històries es va relaxant i em ric com mai, és genial en Juani un bon home, al que poble i mig estima i que practica l'agradable esport de fer riure i això és d'agrair!!!

Juani es un buena pieza, un tio super simpático y cachondo, nuy cachondo, cadaquesense adoptivo desde que tenía 1 año, ha trabajado de carnicero los últimos 15 años al Valvi de la riera y le pregunto si es vegetariano y me responde con un rotundo no y una sonrisa de oreja a oreja, és el presidente de la Unió Esportiva de Cadaqués, cargo que ostenta con seriedad y formalidad... ahora a simpático y divertido no le gana nadie.... ya se se le ve en la cara, esta media sonrisa, esta mirada interrogativa, estos guiños de niño travieso... le pregunto si como carnicero ha vivido situaciones divertidas y me dice "Un montón... un día vino un hippy me pidió 50 pesetas de jamón serrano y le contesté...cómo no le des un lametón al cuchillo...", otra buena es la de un alemán que se alojaba en el  Hostal Marina de nuestro amigo Paco, y le preguntó como se decían huevos en catalán, y ya sabéis cómo es en Paco... así pues el alemán se va todo contento al super y cuando llega a la carnicería le pregunta al Juani "tienes collons?" y Juani lo mira de pies a cabeza y contestó.." sí que tengo pero no están a la venta!"...podriem estar tres días y 500 noches enteras hablando de anécdotas y a cual mejor, a medida que va explicando historias se va relajando y me río como nunca, es genial Juani un buen hombre, al que pueblo y medio quiere un montón y que practica el agradable deporte de hacer reir y se agradece hombre si se agradece!!


 

martes, 25 de octubre de 2011

VICTOR

25 OCTUBRE 2011
Nom: VICTOR
Lloc: Caritat Serinyana, Cadaqués

En Víctor viu envoltat de colors i olors, de plàtans,mandarines pomes ,peres, enciams, pebrotets i cebetes... treballa a Fruites Mediterrània i el veuràs sempre tranquil, molt introspectiu ell, assentat a la seva cadira al costat de la caixa n’ha fent dinerets... hi treballa de fa 15 anys i em comenta emocionat que l’altre dia hi va anar en Tiago a comprar begudes i snacks per la platja... fa uns anys havía portat el Celler d’Or amb el seu germà Octavi, un snack bar on ara hi ha el Tropical on anava tot el jovent de Cadaqués... té una altra faceta en Víctor doncs és el que ens escalfa la llar, ell, amb en Constantin, reparteixen llenya casa per casa i ens ajuden a passar les nits fredes d’hivern...

En Víctor vive rodeado de colores y olores, de plátanos,mandarinas manzanas ,peras, lechugas, pimientos verdes y cebollitas ... trabaja en Frutas Mediterránea y lo verás siempre tranquilo, muy introspectivo él, sentado a su silla junto a la caja va haciendo dineritos... trabaja ahí de hace 15 años y me comenta emocionado que el otro día fue Tiago a comprar bebidas y snacks para llevar a la playa... hace unos años havía regentado El Celler d’Or con su hermano Octavi, un snack bar donde ahora hay el Tropical y donde iba toda la juventud de Cadaqués... tiene otra faceta Víctor pues es el que nos calienta el hogar, él, con Constantin, reparten leña casa por casa y nos ayudan a pasar las noches frías de invierno...


lunes, 24 de octubre de 2011

TOMÀS

24 OCTUBRE 2011
Nom: TOMÀS
Lloc: Carrer Pruna, Cadaqués

Si parlem de Can Pelayo no ens podem oblidar del nostre amic en “TooMuch” jejeje, mentre entrevisto a la Rosa, la seva dona, l’anava sentint a la cuina ja que ell n’es el cuiner i li crido “ no t’amaguis que ara te la faig a tu la foto!” ... i així ha estat, en Tomàs, com ja sabeu porta 25 anys amb la Rosa, una cabra del 67 igual que jo,des dels 10 anys que treballa a la cuina, i ho ha fet a Barcelona, al Penedès, a Igualada, a Martorell,a Manresa, a Figueres, però on ha treballat més era amb el seu pare en Pelayo al restaurant que porta el seu nom, fa poquet que ens va deixar i al parlar-ne li noto la mirada trista a en Tomàs, i és normal, sort en té de la Rosa que el cuida i l’estima tal com ha fet els darrers 25 anys...

Si hablamos de Can Pelayo no nos podemos olvidar de nuestro amigo “TooMuch” jejeje, mientras entrevisto a Rosa, su mujer, lo iba sintiendo a la cocina puesto que él es el cocinero y le llamo “ no te escondas que ahora te la hago a tú la foto! ... y así ha sido, Tomàs, como ya sabéis lleva 25 años con Rosa, una cabra del 67 igual que yo, desde los 10 años que trabaja en la cocina, y lo ha hecho en Barcelona, en el Penedès, en Igualada, en Martorell,en Manresa, en Figueres, pero dónde ha trabajado más era con su padre Pelayo al restaurante que lleva su nombre, hace poquito que nos dejó y al hablar de ello le noto la mirada triste a Tomàs, y es normal, suerte tiene de Rosa que lo cuida y lo quiere tal como ha hecho los últimos 25 años...



domingo, 23 de octubre de 2011

ROSA

23 OCTUBRE 2011
Nom: ROSA 
Lloc: Carrer Pruna, Cadaqués 

Hi ha carrers a Cadaqués que són màgics i et transporten a una altra època, avui passejo pel carrer Pruna per on baixava jo del carrer Sta Bárbara quan vivia a Can Nisetu, aquests carrerons tranquils són l’essència de Cadaqués, blancs amb portes blaves, bicicletes mal aparcades i gats que t’observen, al passar per una finestra l’olor del suquet que està cuinant la mestressa... parlant de suquets i de mestresses, la olor avui em vé de can Pelayo ,un petit restaurant, amagat de la multitid i on es menja de categoria.. i l’oloreta de peix em porta a la Rosa. Ella hi treballa desde fa 25 anys amb el seu homu en Tomàs ó “too much” com li diem amb conya, la Rosa i enTomàs es van conèixer d’una manera singular: en Tomàs va tenir un accident molt greu amb moto i va estar molt de temps ingressat a l’hospital Trueta de Girona, la Rosa hi treballava com a ATS i de tant cuidar-lo va sorgir l’amor ...pensaven que era una cosa passatjera i no us ho podeu creure però el proper 11 del 11 del 2011 cumpliràn 25 anys de parella!! Felicitats això s’ha de celebrar ...25 anys junts!!!!

Hay calles en Cadaqués que son mágicas y te transportan a otra época, hoy paseo por la calle Pruna por donde bajaba yo de la calle Sta Bárbara cuando vivía a Can Nisetu, estas callejuelas tranquilas son la esencia de Cadaqués, paredes blancas con puertas azules, bicicletas mal aparcadas y gatos que te observan, al pasar por una ventana el olor del “suquet” que está cocinando la señora de la casa... hablando de “suquets” , el olor hoy me viene de Can Pelayo ,un pequeño restaurante, escondido de la multitid y donde se come de categoría.. y el olorcito de pescado me lleva hasta Rosa. Ella trabaja des de hace 25 años con su hombre en Tomàs *ó “too much” como lo llamamos en cachondeo, Rosa y Tomàs se conocieron de una manera singular: Tomàs tuvo un accidente muy grave en moto y estuvo mucho tiempo ingresado en el hospital Trueta de Girona, Rosa trabajaba como ATS y entre cuidado y cuidado surgió el amor ... pensaban los dos que era una cosa pasajera y no os lo podéis creer pero el 11 del 11 del 2011 cumpliran 25 años de pareja!! Felicidades esto se tiene que celebrar ... 25 años juntos!!!!


sábado, 22 de octubre de 2011

SAM

22 OCTUBRE 2011
Nom: SAM
Lloc: Caritat Serinyana, Cadaqués

“Torna-la a tocar Sam” segur que això li han dit més d’una vegada al nostre amic en Sam, des del 97 està amb nosaltres, primer va treballar a la Gritta, al Rocamar i més de 6 anys a Can Shelabi fent-nos disfrutar de valent amb els cuscus i tajines que feia... fins que va decidir emancipar-se i fundar el Restaurant Garbí , un restaurant especialitzat en menjar a la brasa i també bar de copes i obert tot l’any!... al Sam l’aprecien molta gent a Cadaqués i tots li desitgem que li vagi bé en aquesta nova aventura professional... està feliçment casat amb la Iman i ténen una filla que es diu Mehdi i se li veu a la cara un aire de tranquilitat i despreocupat tant típic dels que vivim a Cadaqués...

“Vuélvela a tocar Sam” seguro que esto le han dicho más de una vez a nuestro amigo Sam, desde el 97 está con nosotros, primero trabajó a la Gritta, al Rocamar y más de 6 años a Can Shelabi haciéndonos disfrutar de lo lindo con los cuscus y tajines que hacía... hasta que decidió emanciparse y fundar el Restaurante Garbí , un restaurante especializado al comer a la brasa y también bar de copas y abierto todo el año!... a Sam lo aprecian mucho gente a Cadaqués y todos le deseamos que le vaya bien en esta nueva aventura profesional... está felizmente casado con lIman y tiénen una hija que se llama Mehdi y se le ve a la cara un aire de tranquilidad y despreocupación tan tipico de los que vivimos en Cadaqués…



viernes, 21 de octubre de 2011

MARGA

21 OCTUBRE 2011
Nom: MARGA
Lloc: Parque de la Felipa, Cadaqués

Avui tenim una primícia, la veu en directe de Cap de Creus en persona, La Marga a la que coneixem per la seua veu, carinyosa i agradable conversa, des de fa més de 10 anys parlant amb nosaltres desde la seva cómode cadira, invisible a mirades intrerrogants, confiada en l’ anonimat,protegida per un micro i unes parets d’espuma, donant-nos notícies, comparitin les nostres dutxes matinals, ó donant idess per fer un bon sopar... i qui és ella? Qui és laveu a la que tants de nosaltres estem acostumats a sentir? Amb la que compartim esmorzars, i nits d’imsomni... la Marga és una persona real, molt més tímida del que us penseu, avui tenim un repte “entrevistar una entrevistadora” i això és difícil... és curiós que acostumada a preguntar avui li costi respondre, amb calma ens sintonitzem, jo amb la meva timidesa i ella amb la seva serenor, es deixa portar i a conseguim un retrat molt natural... em sento molt identificat amb ella, jo avui en dia encara no he pogut fer-me un autoretrat per lo que la càmara m’impressiona ... la Marga la veig molt digne, una treballadora de la ràdio, una reportera periodista amb dos ovaris,una veu amiga a la nit, una dona que ha sabut portar la seva timidesa al limit i ha guanyat....radiooo cap de creeeeeussssssss!!!!!!

Hoy tenemos una primicia, la voz en directo de la ràdio Cap de Creus en persona, Marga a la que conocemos por su voz, cariñosa y de agradable conversación, desde hace más de 10 años hablando con nosotros desde su cómoda silla, invisible a miradas intrerrogantes, confiada en el anonimato, protegida por un micro y unas paredes de espuma, dándonos noticias, comparitiendo nuestras duchas matinales, ó dando ideas para hacer una buena cena... y quién es ella? Quién es la voz a la que tantos de nosotros estamos acostumbrados a sentir? Con la que compartimos almuerzos, y noches de insomnio... Marga es una persona real, mucho más tímida del que os pensáis, hoy tenemos un reto “entrevistar una entrevistadora” y esto es difícil... es curioso que acostumbrada a preguntar hoy le cueste responder, con calma nos sintonizamos, yo con mi timidez y ella con su serenidad, se deja llevar y conseguimos un retrato muy natural... me siento muy identificado con ella, yo hoy en día todavía no he podido hacerme un autorretrato porque la càmara me impresiona ... a Marga la veo muy digna, una trabajadora de la radio, una reportera periodista con dos ovarios, una voz amiga en la noche, una mujer que ha sabido llevar su timidez al limite y ha ganado....Radiooo cap de Creeeeeussssssss!!!!!!

jueves, 20 de octubre de 2011

GERARD

20 OCTUBRE 2011
Nom: GERARD 
Lloc: Super de la Riera, Cadaqués

I de l’espai apareix fulminant una forma de coet que atravessa l’estratosfera, deixant un rastre de llum que es veu per tot el planeta, i aterrissa enmig de la multitut al supermercat Valvi de la riera...és el Capità Amèrica...ó millor dit el Capità Limón... ja que en Gerard és l’estimat home de la Cati Limón, la dona més dolça i amb el nom més àcid de Cadaqués, i ell n’és el capità de la seua família , pare de l’Edna que ara té 14 anys, del Nil que en té 8 i del simpàtic Iu que volta pels 6 anys i és el que apareix als braços del seu papi...suposi que al tenir tres fills ja està acostumat a aventures espacials, gormitis, barbies i pirates del carib, és el que té això de criar fills, lo bò d’en Gerard és que es nota que hi disfruta, n’estic segur que ell també hi juga amb els gormitis, és un molt bon home, Estragués de nom, del 68, treballa a la construcció desde fa uns 14 anys i és de molt bona pasta, fill de l’Andreu i l’Alicia una parella entranyable que estimo moltíssim i sobretot un paràs, i un marit exel.lent... li pregunto a la Cati que em digui algo del seu home i s’ho pensa i em diu a l’orella “ saps Òscar, hi ha tantes coses bones que ara mateix no t’ho puc resumir!” Ooooh! Això és amor amb majúscules...

Y del espacio aparece fulminante una forma de cohete que atraviesa la estratosfera,dejando un rastro de luz que se ve por todo el planeta, y aterriza en medio de la multitud en el supermercado Valvi de la riera... es el Capitán América...ó mejor dicho el Capitán Limón... ya que Gerard es el estimado hombre de la Cati Limón, la mujer más dulce y con el nombre más ácido de Cadaqués, y él es el capitán de su familia , padre de la Edna que ahora tiene 14 años, del Nil que tiene 8 y del simpático Iu que ronda los 6 años y es el que aparece a los brazos del su papi... supongo que al tener tres hijos ya está acostumbrado a aventuras espaciales, gormitis, barbies y piratas del caribe, es el que tiene esto de criar hijos, lo bueno de Gerard es que se nota que disfruta con ello,hasta estoy seguro que él también juega con los gormitis, es un muy buen hombre, Estragués de nombre, del 68, trabaja en la construcción desde hace unos 14 años y es de muy buena pasta, hijo de Andreu y Alicia una pareja entrañable que quiero muchísimo y sobre todo uno padrazo, y un marido excel.lente... le pregunto a la Cati que me diga algo de su hombre y se lo piensa un ratito y me dice a la oreja “ sabes Òscar, hay tantas cosas buenas que ahora mismo no te lo puedo resumir!” Ooooh! Esto es amor con mayúsculas...


miércoles, 19 de octubre de 2011

CARMEN

19 OCTUBRE 2011
Nom: CARMEN
Lloc: Super de la Riera, Cadaqués

La Carmen sí que és una “todoterreno”, una dona que s’ha fet forta per les circumstàncies de la vida, tots coneixem l’Albert i tots estem amb l’Albert el seu fill i que tot el poble sencer s’ha volcat a ajudar en una campanya sense precedents per poder pagar-li un tractament que el permeti caminar... el seu home és en Bernat, al qual sempre anomeno Gerard i no sé perquè, és fotògraf també ,parlant del tema li pregunti a la Carmen “ i ja te fa fotos es teu homu?” i es riu i em contesta tota divertida “ ya sabes, en casa del herrero...” i jo li dic que no es preocupi que això passa a les millors famílies, els meus fills van haver d’anar a l’Anco a fer-se fotos de carnet... i li faig la foto que ha sortit espectacular, la Carmen vull dir,a aquesta escorpio amb uns ulls verds que traspassen les seves ulleres de tant intensos que són que es mereix que li canti “si tus ojitos fueran aceitunitas verdeees todo el día estaría, muerde que muerde, muerde que muerdeeeee!

Carmen sí que es una “todoterreno”, una mujer que se ha hecho fuerte por las circumstancias de la vida, todos conocemos Albert y todos estamos con Albert su hijo y que todo el pueblo entero se ha volcado a ayudarlo en una campaña sin predcedentes ,para poder pagarle un tratamiento que lo permita andar... su hombre es Bernat, al cual siempre llamo Gerard y no sé porque, es fotógrafo también ,hablando del tema le pregunto a Carmen “ y ya te hace fotos tu hombre?” y se ríe y me contesta toda divertida “ ya sabes, en casa del herrero...” y yo le digo que no se preocupe que esto pasa a las mejores familias, mis hijos tuvieron que ir al Anco a hacerse fotos de carné... y le hago la foto que ha salido espectacular, Carmen quiero decir, a esta escorpio con esos ojos verdes que traspasan sus gafas de tan intensos que son que se merecen que le cante! “si tus ojitos fueran aceitunitas verdeees todo lo día estaría, muerde que muerde, muerde que muerdeeeee! Un beso guapa!


martes, 18 de octubre de 2011

Mª CARMEN

18 OCTUBRE 2011
Nom: MARIA DEL CARMEN
Lloc: La Felipa, Cadaqués

A la Maria del Carmen i al seu marit Jimmy els conec desde que tenia el ciber, són de Bolivia,de Cochacamba,d’aquesta regió van venir molts bolivians a cadaqués en aquella època i quasi tots feien servir el ciber per a parlar pel messenger amb les seves famílies, a mi sempre em va tocar molt el cor el fet que aquesta gent han de deixar mitja vida a l’altra banda de l’atlàntic,a família, a fills... vaig emocionar-me moltes vegades compartint les seves tristeses i alegries... jo sempre els ajudava i d’aquí que ara en sóc molt amic de tots ells,recordo una anècdota, vem presentar un bebè recent nascut als seus avis que el veien per primera vegada através de la webcam, va ser tant emocionant que amb llàgrimes als ulls vaig tancar el ciber i els vaig deixar sols a dins... La Maricarmen és desde llavors una bona amiga, és dolça i simpàtica,li agraden les fotos i li he fet fotos de tots els seus aniversaris, sempre amb el seu jimmy i la seva filla Sarita, que ja té 9 anys! Com passa el temps!

A la Maria de Carmen y a su marido Jimmy los conozco des de que tenía el ciber, son de Bolivia,de Cochacamba, de esta región vinieron muchos bolivianos a cadaqués en aquella época y casi todos utillizaban el ciber para hablar por el messenger con sus familias, a mí siempre me tocó mucho el corazón el hecho que esta gente tienen que dejar media vida a la otra banda del atlántico,a família, a hijos… me emocioné muchas veces compartiendo sus tristezas y alegrías... yo siempre los ayudaba y de aquí ahorita que soy muy amigo de todos ellos, recuerdo una anécdota, presentamos un bebé recien nacido a sus abuelos que lo veían por primera vez a través de la webcam, fue tan emocionante que con lágrimas en los ojos cerré el ciber y los dejé sólos adentro... Maricarmen es desde entonces una buena amiga, es dulce y simpática,le gustan las fotos y le he hecho fotos de todos sus aniversarios, siempre con su Jimmy y su hija Sarita, que ya tiene 9 años! Cómo pasa el tiempo!


lunes, 17 de octubre de 2011

JOSEP

17 OCTUBRE 2011
Nom: JOSEP
Lloc: La Felipa, Cadaqués

En Josep és el germà bessó d’en Ramón Moscardó, pinta també i tant bé com ell, de fet és difícil diferenciar els seus olis, bé encara que potser els d’en Josep són més detallats i els d’en Ramón d’un traç més abstracte, els dos són homes de la broma, extrovertits i showmans i molt, molt divertits... quan estàn els dos junts , és com escoltar una pel.lícula dels Germans Marx en estéreo, de fet a mi en Josep em recorda els tres Germans Marx en una persona, a en Chico per la seva senzillesa i humiltat al vestir i manera de fer de bona persona, al Harpo perquè sempre em fa riure i al Groucho per la seva subtilesa al parlar..tipus “la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte…” en Josep em sorprèn molt perquè sempre està inspirat ,imaginant noves propostes, idees noves sobre dissenys, pintures, escultures,totes fantàstiques i totes genials, al igual que ell… a més a més de ser un geni és una molt bona persona, humil, simpàtic, un home tranquil que passa olímpicament de la tecnologia, del facebook i dels smartphones, fins i tot té una web i no sap ni quina és, ell em diu “jo d’això m’allibero” i és una actitud de vida, autèntica i molt respectable un exemple a seguir … quina raó tens Josep!

En Josep es el hermano gemelo de Ramón Moscardó, pinta también y tan bien como él, de hecho es difícil diferenciar sus oleos, bien aunque quizás los de en Josep son más detallados y los de en Ramón de un trazo más abstracto, los dos son hombres de la broma, extroveridos y showmans y muy, muy divertidos... cuando estan los dos juntos , es como escuchar una película de los Hermanos Marx en estéreo, de hecho a mí Josep me recuerda los tres Hermanos Marx en una sola persona, a en Chico por su sencillez y humildad al vestir y manera de hacer de buena persona, al Harpo porque siempre me da risa y a Groucho por su sutileza al habla… tipo “la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte…” Josep me sorprende mucho porque siempre está inspirado ,imaginando nuevas propuestas, ideas nuevas sobre diseños, pinturas, esculturas, todas fantásticas y todas geniales, al igual que él… además de ser un genio es una muy buena persona, humilde, simpático, un hombre tranquilo que pasa olímpicamente de la tecnología, del facebook y de los smartphones, incluso tiene una web y no sabe ni cual es, él me dice “yo de esto me libero” y es una actitud de vida, auténtica y muy respetable un ejemplo a seguir … qué razón tienes Josep! 





domingo, 16 de octubre de 2011

SUSIE

16 OCTUBRE 2011
Nom: SUSIE
Lloc: La Felipa, Cadaqués

Cap allà al 74 una petita gavina es va armar de valor,cansada del mal temps de Birmingham va agafar provisions de peixets i va iniciar un gran viatge, en busca d’un lloc més calorós, va atravessar tot europa, planejant i fluint amb el vent i seguint el seu instint, després de moltes hores volant va aterrissar a Cap de creus i va descansar, allà va veure que n’hi havia més de gavines i que tenien molt bon aspecte,una d’elles la va invitar a un rogeret i li va dir “Ix nena! d’on has sortit tu..poc que te conec?” de seguida se’n va fer amiga i desde llavors que la tenim volant per Cadaqués, de tant en tant viatja a altres països però el seu punt de referència és Cadaqués... la Susie la coneix aquesta gavina, ha volat amb ella desde petita, han assaborit sardines a la planxa, fins i tot ella hi comparteix l’esperit, aquest esperit de volar,de moviment... la vida de la Susie ha estat un continuu moviment i està forta i guapa curtida pel sòl, jove d’esperit sempre ha anat d’aquí cap allà,aprenent lo millor de la gent de mig món, mentre tenia la seva botiga Trama viatjava 3 mesos a l’any a la India i durant molt de temps el seu cor ha estat dividit en dos amors: Cadaqués i al India, allí hi va fer grans amics i aquí també... avui he tingut sort ja que l’he trobada relaxada parlant amb una amiga a la Felipa, està guapa i serena, m’encanta quan parla perquè li surt l’accent anglès de dins de l’ànima, no ho pot amagar, de fet dóna classes d’anglès... ara viatja de Barcelona a Cadaqués però em comfessa que vol quedar-se a Cadaqués i retrobar-se amb aquella gavina que li cantava a les nits...

Por allá el 74 una pequeña gaviota se armó de valor,cansada del mal tiempo de Birmingham cogió provisiones de pescaditos e inició un gran viaje, en busca de un lugar más caluroso, va cruzó toda europa, planeando y fluyendo con el viento y siguiendo su instinto, después de muchas horas volando aterrizó en Cap de Creus y descansó, allá vio que había más gaviotas y que tenían muy buen aspecto,una de ellas la invitó a un rogeret y le dijo “Ix niña! de dónde has salido tú..poco que te conozco?” enseguida se hicieron amigas y desde entonces que la tenemos volando por Cadaqués, de vez en cuando viaja a otros países pero su punto de referencia es Cadaqués... Susie la conoce esta gaviota, ha volado con ella desde pequeña , han saboreado sardinas a la plancha ,ella comparte su espíritu, este espíritu de volar,de movimiento... la vida de Susie ha sido un continuo movimiento y está fuerte y guapa ,curtida por el sol, joven de espíritu siempre ha ido de aquí a allá,aprendiendo lo mejor de la gente de medio mundo, mientras tenía su tienda Trama viajaba 3 meses al año a la India y durante mucho tiempo su corazón estuvo dividido en dos amores: Cadaqués y la India, allí hizo grandes amigos y aquí también... hoy he tenido suerte puesto que la he encontrado relajada hablando con una amiga en la Felipa, está guapa y serena, me encanta cuando habla porque le sale el acento inglés de dentro del alma, no lo puede esconder, de hecho da clases de inglés... ahora viaja de Barcelona en Cadaqués pero me confiesa que quiere quedarse en Cadaqués y reencontrarse con aquella gaviota que le cantaba por las noches... 



sábado, 15 de octubre de 2011

EVA

15 OCTUBRE 2011
Nom: EVA
Lloc: Plaça Ses Herbes, Cadaqués

L’Eva és una dona molt correcta, reservada i educada, treballa a la farmàcia de baix desde fa 32 anys, els mateixos que porta vivint a Cadaqués , no diries mai que estàs davant d’una campiona mundial en la creació de castells de sorra! us ho explico: quan tenia 13 anyets va participar en un concurs de castells de sorra fent una rèplica del castell Guadamur de Toledo, va ser un aconteixement molt important ja que va guanyar a nivell comarcal,va sortir a la premsa, a la TV, ja que la van considerar representant de tot girona, i a les finals va ser declarada campiona de tot Espanya i aquí no s’acaba, es va fer molt popular li van fer homenatges a Figueres i la van invitar a Toledo a visitar el castell, li deien “la nena dels castells” i es va presentar al concurs nivell mundial i va quedar tercera i com a premi un viatge a la India per un mes amb els gastos pagats! uau! el seu avi ja s’hi dedicava i va ser campió d’Anglaterra i de segur que n’estava ben orgullós!... en fi que interessant que és la vida! ,ens presenta a vegades a persones ,de les quals a no en sabem gairebé res i que passen desapercebudes, però quan investiguem és emocionant descobrir que han tocat el cèl i que tingut els seus 15 minuts de glòria com deia el meu amic Warhol...

Eva es una mujer muy correcta, reservada y educada, trabaja a la farmacia de la plaza ses Herbes desde hace 32 años, los mismos que lleva viviendo en Cadaqués, no dirías nunca que estás ante una campeona mundial en la creación de castillos de arena! os lo explico: cuando tenía 13 añitos participó en un concurso de castillos de arena haciendo una réplica del castillo de Guadamur de Toledo, fue un acontecimiento muy importante ,salió a la prensa, a la TV, puesto que ganó a nivel comarcal y la consideraron representante de todo Girona, y a las finales fue declarada campeona de todo España y aquí no se acaba todo, se hizo muy popular le hicieron homenajes en Figueres y la invitaron a visitar el Castillo de Toledo, le decían “la niña de los castillos” y se presentó al concurso nivel mundial y quedó tercera y como premio un viaje a la India por un mes con los gastos pagados! uau! su abuelo ya se dedicaba a eso y fue campeón de Inglaterra y de seguro que estaba muy orgulloso!... en fin que interesante que es la vida! ,nos presenta a veces a personas ,de las cuales no sabemos casi nada y que pasan desapercibidas, pero cuando investigamos es emocionante descubrir que han tocado el cielo y han tenido sus 15 minutos de gloria como decía mi amigo Warhol...



viernes, 14 de octubre de 2011

LAIA

14 OCTUBRE 2011
Nom: LAIA
Lloc: Port Doguer, Cadaqués

A vegades sóc un petit desastre, i comfonc les persones i m’oblido del nom d’amics o amigues, encara que les coneixi de fa temps, sóc llunàtic i una mica despistat i no hi puc fer res, dic tot això perquè l’altre dia vaig entrevistar la Laia al fer-li la foto i lo primer que em va sortir de la meva boqueta era dir-li Silvia... en fi, la Laia ,que no es diu Silvia, és una dona de foc, incombustible i amb una flama interior que sembla que li surti dels ulls, és tota calor, un encant i alhora dura, contrast que com ja sabeu adoro, una dona preciosa amb les faccions molt marcades i suaument torrada pel Sol... fa uns tres anys que viu a Cadaqués i em sembla que s’hi queda, de fet Cadaqués té això, t’enamora i no en pots marxar, quedes feliçment segrestat entre roques, vent, mar i llum, la llum és el que més ha atret a la Laia, sobretot la llum de setembre, tan platejada, neta i refrescant, una llum que a fotògrafs com jo ens fa tornar boixos,és com indescriptible... bé seguim amb la Laia, em diu “Jo tinc dos bars” de fet treballa al Boliche i al Mut dos petits indrets encantadors i amb persones encantadores, i per acabar em diu “ lo millor de viure a cadaqués és aixecar-se al matí i dir QUE MERAVELLÓS!” i ho comparteixo...

A veces soy un pequeño desastre, y confundo las personas y me olvido del nombre de amigos o amigas, aunque la conozca de hace tiempos, soy lunático y un poco despistado y no puedo hacer nada, digo todo esto porque el otro día entrevisté Laia al hacerle la foto y lo primero que me salió de mi boquita era llamarla Silvia... en fin, Laia ,que no se llama Silvia, es una mujer de fuego, incombustible y con una llama interior que parece que le salga de los ojos, es todo calor, un encanto y a la vez dura, contraste que cómo ya sabéis adoro, una mujer preciosa con las facciones muy marcadas y suavemente tostada por el Sol... hace unos tres años que vive en Cadaqués y me parece que se queda, de hecho Cadaqués tiene esto, te enamora y no puedes marchar, quedas felizmente secuestrado entre rocas, viento, mar y luz, la luz es lo que más ha atraído a Laia, sobre todo la luz de septiembre, tan plateada, limpia y refrescante, una luz que a fotógrafos como yo nos hace volver locos,es cómo indescriptible... bien seguimos con Laia, me dice “Yo tengo dos bares” ya que trabaja en el Boliche y en el Mut dos pequeños lugares encantadores y con personas encantadoras, para acabar me dice “ lo mejor de vivir en Cadaqués es levantarse por la mañana y decir QUE MARAVILLOSO!” y lo comparto...


jueves, 13 de octubre de 2011

VALERIE

13 OCTUBRE 2011
Nom: VALERIE
Lloc: Port Doguer, Cadaqués 

Valerie és una noia moderna, independent e intel.ligent i sempre m'ha caigut bé, i crec que tenim moltes afinitats comuns... és d'aquelles persones tan naturals que quan la coneixes sembla que faci 20 anys que n'ets amic, de fet jo em pensava que feia molt temps que estava per Cadaqués i només en fa dos o tres anys, fins i tot em pensava que era dissenyadora industrial com jo i no, va estudiar Belles Arts, però els objectes la fascinen, les seves fotografies m'encanten! molt profundes i amb concepte.. us recomani que visiteu el seu blog... en unes paraules "hi ha feeling", també és curiós que és tant tímida com jo mateix, de fet fer-li la foto ha costat... porta amb l'Anna el bar MUT, el més cool de Cadaqués, un espai singular i d’obligada visita,en un indret privilegiat com Port Doguer, davant de mar, visitat sovint per gavines cantaires ,vent amb olor a mar,llunes plenes i parelles enamorades que es prenen una copeta de vi... hummmm m’encanta Cadaqués i el seu low tempo!

Valerie es una chica moderna, independiente e inteligente y siempre me ha caído bien, y creo que tenemos muchas afinidades comunes... es de aquellas personas tan naturales que cuando la conoces parece que haga 20 años que eres amigo, de hecho yo me pensaba que hacía mucho tiempo que estaba por Cadaqués y sólo hace dos o tres años, incluso me pensaba que era diseñadora industrial como yo, y no, estudió Bellas artes, pero le apasionan los objetos, sus fotografías me encantan! muy profundas y con concepto.. os recomiendo que visiteis su blog... en unas palabras "hay feeling", también es curioso que es tan tímida como yo mismo, de hecho hacerle la foto ha costado... lleva con Anna el bar MUT, el más cool de Cadaqués, un espacio singular y de obligada visita,en un lugar privilegiado como Port Doguer, delante del mar, visitado a menudo por gaviotas y sus cantos ,viento con olor a mar,lunas llenas y parejas enamoradas que se toman una copita de vino... hummmm me encanta Cadaqués y su low tempo! 









miércoles, 12 de octubre de 2011

PACO

12 OCTUBRE 2011
Nom: PACO
Lloc: Sa Riera, Cadaqués

Avui tenim un personatge de primera: en Paco de l'Hostal Marina! Vaja element! És més salat que una anxova sense pelar, divertit com una obra d'en Rubianes... és molt pintoresc i molt de Cadaqués, fa bromes i collona a tothom que passa, sempre amb una educació exquisida, és clar! Això de collonar és un esport típic de Cadaqués i us ho puc corroborar personalment perquè ho he viscut en la meva pròpia pell, us explico: quan vaig arribar a Cadaqués fa més de 10 anys, vaig obrir un Internet-cafè a la Felipa, un dia mentre anava a treballar sento un home fort i gran, medeix 1,90m com a mínim, senyalant-me amb el dit i cridant.."ell...ell.. ell en té la culpa!" i jo literalment em cagava a les calces, i pensava " i de què tinc la culpa jo?"... bé la broma va seguir més temps i em tenia bastant preocupat fins al dia que em va dir..." si tu, tu tens la culpa del mal temps! Amb tants ordinadors!!!" i vaig entendre que era una broma...ufff vaig respirar perquè ja m'imaginava aquell home de 2m per 1m aixafant-me com una colilla... jejeje d'això se'n diu collonar!... amb el temps he vist que és molt de la broma però també un home com cal i molt legal,al que si tens qualsevol problema pots demanar ajuda, tot el poble se l'estima molt , d’aquelles persones que fan de Cadaqués un indret especial ah! i és el responsable del despertar els nostres nens amb els seus petards quan el Barça fa un gol… Paco forever!

Hoy tenemos un personaje de primera: Paco del Hostal Marina! Vaya elemento! Es más salado que una anchoa sin pelar, divertido como una obra de en Rubianes... es muy pintoresco y muy de Cadaqués, hace bromas y “collona” a todo el mundo que pasa, siempre con una educación exquisita, está claro! Esto de “collonar” es un deporte típico de Cadaqués y os lo puedo corroborar personalmente porque lo he vivido en mi propia piel, os explico: cuando llegué a Cadaqués hace más de 10 años, abrí un Internet-café en la Felipa, un día mientras iba a trabajar oigo un hombre fuerte y grande, mide 1,90m como mínimo, señalándome con el dedo y gritando a pulmón..."él...él… él tiene la culpa!" y yo literalmente me cagaba patas abajo, y pensaba " y de que tengo la culpa yo?"... bien la broma siguió más tiempo y me tenía bastante preocupado hasta el día que me dijo..." si tú, tú tienes la culpa del mal tiempo! Con tantos ordenadores!!!" y entendí que era una broma...ufff respiré porque ya me imaginaba aquel hombre de 2m por 1m aplastándome como una colilla... jejeje de esto se dice “collonar”!... con el tiempo he visto que es de la broma pero también un hombre como es debido y muy legal,al que si tienes cualquier problema puedes pedir ayuda, todo el pueblo se lo estima mucho, de esas personas que hacen de Cadaqués un lugar especial ah! y es el responsable del despertar nuestros niños con sus petardos cuando el Barça hace un gol… Paco forever!





martes, 11 de octubre de 2011

JUANE

11 OCTUBRE 2011
Nom: JUANE
Lloc: Sa Riera, Cadaqués

Tenim a Cadaqués un restaurant nou inaugurat aquest estiu, és el restaurant Marina als baixos de l’Hostal Marina, en plè centre de Cadaqués un lloc encantador on es pot menjar la cuina típica de Cadaqués...i unes paelles que et xupes els dits! I ho dic per experiència ja que fa poc en vem probar una de campeonat... a en Juane no el conec massa, és bon home, del poble i molt estimat per tothom, al seu local hi va molta gent del poble, ja que és un petit refugi enmig de la marabunta de turistes que es passejen pel poble buscant la casa Dalí... un raconet on poder fer una cerveseta i mantenir una conversa amb els amics a la seva terrassa mentre el suau perfum del mar t’acarona el clatell...

Tenemos en Cadaqués un restaurante nuevo inaugurado este verano, es el Restaurant Marina en los bajos del Hostal Marina, en pleno centro de Cadaqués, un lugar encantador donde se puede comer la cocina típica de Cadaqués...y unas paellas que te chupas los dedos! Y lo digo por experiencia puesto que hace poco comimos una de campeonato... a Juane no lo conozco demasiado, es buen hombre, del pueblo y muy querido por todo el mundo, a su local va mucha gente del pueblo, puesto que es un pequeño refugio en medio de la marabunta de turistas que se pasean por el pueblo buscando la casa Dalí... un rincón donde poder hacer una cervecita y mantener una conversación con los amigos tranquilamente en su terraza mientras el suave perfume del mar te acaricia la nuca...


lunes, 10 de octubre de 2011

SR. PUJOL

10 OCTUBRE 2011
Nom: SR PUJOL
Lloc: Plaça Dr Trèmols, Cadaqués

Assentat al banc del sinofós, el senyor Pujol repassa la premsa del dia, amb la seva habitual parsimònia i educació, és sens dubte un home culte, Cadaquesenc adoptiu des del 1949 i que treballa a l’Ajuntament des d’el 2 Octubre de 1979, em sorprèn l’exactitud i claritat meridiana de la seva memòria, és un home interessant, plè d’anècdotes i s’em fa molt agradable parlar amb ell distèsament,li pregunto què li agrada de Cadaqués i em respòn amb un rotund TOT, i si té alguna afició i em diu que és un amant dels Escacs, em ve al cap en Marcel Duchamp i li pregunto si el va conèixer i em diu que sí, però que va ser quan era molt jove i tenia 12 o 13 anys, veig que no li vol donar importància, és una persona humil que no vol aixecar polsegueres, tot i això el que sí que em comenta és que era molt amic d’en Joan Ponç el pintor i que amb ell passaven tardes senceres jugant als escacs, d’ell m’explica que era una persona molt extrovertida i divertit però que era molt dolent jugant a la botifarra, que va estar temps al Brasil i emocionat em diu “conèixes la pelicula Cuando Ruge la Marabunta?” “i tant!” contesto, doncs en Joan Ponç s’hi va trobar en persona al Brasil, es veu que cap als anys 60 estava en un poblet del Brasil i els van avisar que havien de marxar corrents per una marabunta de formigues que s’ho menjava tot...uau! quines històries! M’estaria hores i hores parlant amb aquest senyor tant humà, simpàtic i contacontes, del que sempre es pot aprendre algo o tant sols disfrutar d’una bona història...

Sentado en el banco del “si no fos”, el Senyor Pujol repasa la prensa del día, con su habitual parsimonia y educación, es sin duda un hombre culto, cadaquesense de adopción des del 1949 y que trabaja en el Ayuntamiento des de el 2 de octubre de 1979, me sorprende la exactitud y claridad meridiana de su memória, es un hombre interesante, lleno de anécdotas por contar y se me hace agradable hablar distendidamente con él, le pregunto que le gusta de Cadaqués y me responde un rotundo TODO, si tiene aficiones le pregunto y me cuenta que es un amante del ajedrez, me viene a la cabeza Marcel Duchamp y le pregunto si lo conoció, y me dice que sí, però que cuando era muy muy joven, tendría entonces dice unos 12 o 13 años, veo que no le quiere dar importancia, es una persona humilde que no quiere levantar polvareda, aún así lo que sí me comenta es que era muy amigo de Joan Ponç, el pintor y que con él pasaban tardes enteras jugando al ajedrez, de él me cuenta que era una persona extrovertida, divertido, pero que era malisimo jugando a la “Botifarra”, que estuvo un tiempo en Brasil, y emocionado me pregunta si conozco la peli de “Cuando ruge la Marabunta” por supuesto le contesto, pues Joan Ponç se lo encontró en persona, allí, en Brasil, se ve que allá por los años 60 estaba en un pueblecito del Brasil y les avisaron que debían marchar deprisa por una marabunta de hormigas que se lo comía todo....uau!!! que histórias, estaría horas y horas hablando de este señor tan humano, simpático y cuentacuentos, del que siempre se puede aprender algo, o tan solo disfrutar de una buena história.



domingo, 9 de octubre de 2011

ANGELES

9 OCTUBRE 2011
Nom: ANGELES
Lloc: Es Caials, Cadaqués

Avui he tingut el plaer indescriptible de pendre’m una, ó més d’una, copes de cava ni més ni menys que amb la Penélope Cruz, us puc dir que és un encant de dona, tímida, no ho hagués dit mai amb lo famosa que és, em comenta que té una doble a Cadaqués que es diu Gelis, que quan està a Hollywood li pregunten “ Oye tu eres igual que la Gelis de Cadaqués!”... forma part de les Akelarre Sisters, una noia que se li assembla molt, el mateix glamour, els mateixos ulls marrons saltons, aquest “body”de peli.lícula tan ben fet i la mateixa senzillesa al parlar i aquest baixada d’ulls que enamoren a qualsevol...i maca ... molt maca... ja fa dies que la volia fotografiar, però està molt liada cap aquí i allà ... avui ha estat un dia de sort, una tarda molt agradable, converses mirant el mar mentre la tramuntana ens refresca les idees, envoltat d’amigues i de bons amics i prenent cava fresquet...Què mes vull?

Hoy he tenido el placer indescriptible de tomarme una copita, o más de una copas de cava ni más ni menos que con Penélope Cruz, os puedo decir que es un encanto de mujer, tímida, no lo hubíera dicho nunca con lo famosa que es, me comenta que tiene una doble en Cadaqués, Gelis se llama, que cuando esta en Holiwood le comentan “Oooye tu eres igual que la Gelis de Cadaqués” ... forma parte de las Akelarre sisters, una chica que se le parece muchísimo, el mismo glamour, los mismos ojos marrones saltones, este body de película tan bien hecha y la misma sencillez en el hablar que enamoran a cualquiera... y guapa... muy guapa... ya hace días que la quería fotografiar, pero está muy liada p’aqui p’allà ... hoy he tenido suerte, ha sido una tarde muy agradable, conversaciones mirando al mar mientras la tramuntana nos refrescaba las ideas, rodeado de amigas y buenos amigos y tomando cava bien fresco... que más quiero?



sábado, 8 de octubre de 2011

JORDI

08 OCTUBRE 2011
Nom: Jordi
Lloc: Casino, Cadaqués

En Jordi és el fill d’en Molina el fuster, ell i el seu germà Esteve segueixen la tradició familiar i treballen amb el seu pare de fusters, bona gent tranquils tots tres, al seu pare sempre m’agrada collonar-lo i dir-li Senyor Molina perquè sé que no li agrada... en Jordi és el germà gran, solter, esportista i crec que fins i tot va jugar molt de temps al Cadaqués, ell és molt d’aquí, cadaquesenc arrelat, del barça i part d’aquesta generació de gent guapa que està pujant a Cadaqués, joves, sans que els agrada la festa, treballar i sobretot els seus amics!!!!

Jordi es el hijo del Molina el carpintero, él y su hermano Esteve siguen la tradición familiar y trabajan con su padre, com él, de carpinteros, buena gente, tranquilos los tres, a su padre me gusta bromearle y siempre le llamo Señor Molina, no le gusta nada... Jordi, creo que es el hermano mayor, soltero, deportista, me parece que jugaba en el Cadaqués, es muy de aquí, cadaquesenc, del barça y parte de esta generación de gente guapa que está subiendo en Cadaqués, jovenes, sanos, que les gusta la fiesta, currar y sobre todo sus amigos!!!!



viernes, 7 de octubre de 2011

ISABEL

07 OCTUBRE 2011
Nom: Isabel
Lloc: Port Doguer, Cadaqués

L’Isabel té la botiga “Pepa” a Port Doguer, una boutique de roba “bona” i bastant exclusiva, amb una clientela fidel de tota la vida, de poble i de tot arreu... al fer-li la foto la Berta que és la dependenta em diu “que surti fumant!!” perquè em sembla que això de deixar anar fum li agrada molt, és una dona guapa,interessant, molt elegant e intel.ligent, amb molta classe, també podria definir-la segons la veig, com una persona que va de cara, sincera i clara, a part és d’aquelles persones que ténen estil i que amb tant sols uns texans i una semarreta ja se les veu elegants, te una mirada penetrant blava com el mar que te devant, es pot sentir orgullosa de tenir una botiga a Cadaqués durant tant de temps i amb tant d’èxit... Que duri!!!!

Isabel tiene la boutique “PEPA” a Port Doguer, una boutique de ropa “buena” y bastante exclusiva, con una clientela fiel de toda la vida, del pueblo y de todos lados... al fotografiarla, Berta que es una de sus dependientas me dice, que salga fumando!!!!, debe ser que le gusta... es una mujer bella, interesante, elegante e inteligente, con clase, tambien podría definirla según la vio como una persona de las que vienen de cara, sincera y clara, a parte es de aquellas personas que tienen estilo y que con una camiseta y unos vaqueros ya lucen, tiene una penetrante mirada tan azul como el mar que tiene delante, se puede sentir bien orgullosa de tener una tienda en Cadaqués durante tanto tiempo y con tanto éxito... Que dure!!!!



jueves, 6 de octubre de 2011

ENRIQUE

06 OCTUBRE 2011
Nom: Enrique
Lloc: Sa Tórtora, Cadaqués

En aquest projecte han aparegut moltes persones del Barça i avui en tenim un del Madrid que quan li pregunto se sent com cohibit, però no té perqué ser-ho, ser del Madrid és tal lícit com ser del Barça ó de l’Espanyol, de l’Athlétic de Bilbao ó del Betis, es diu Enrique i és el marit de l’Arantxa, germana de la Eli de l’Arturo de takewondo...un bon home, treballa a la construcció i em comenta que li agrada molt les arts marcials com el Karate, i té dos fills l’Enrique i l’Ainhoa, sembla un home tranquil...

En este proyecto han aparecido muchas personas del Barça y hoy tenemos uno del Madrid que cuando le pregunto se siente cómo cohibido, pero no tiene porqué serlo, ser del Madrid es tan lícito cómo ser del Barça ó del Espanyol, del Athlétic de Bilbao ó del Betis, se llama Enrique y es el marido de Arantxa, hermana de Eli del Arturo de takewondo... un buen hombre, trabaja a la construcción y me comenta que le gusta mucho las artes marciales como el Kárate, y tiene dos hijos Enrique y Ainhoa, parece un hombre tranquilo...




miércoles, 5 de octubre de 2011

PATRICIA

05 OCTUBRE 2011
Nom: PATRICIA
Lloc: Port Doguer, Cadaqués


Si anem passejant per la riba i us deixeu portar per l’olor salada de mar segurament acabareu a Port Doguer un indret màgic on aquest any hi ha hagut molt de moviment, una plaça emblemàtica on s’hi pot pendre una copeta al Rosa Azul, o sopar al Mut, al Celeste ó visitar la galeria d’Art Siart que duu la Patricia, una gran pintora i galerista argentina que tenim entre nosaltres desde fa 7 anys, primer va obrir una galeria al carrer Caritat Serinyana i ara fa tres anys que està a Port Doguer, un espai on es respira l’olor de l’oli fresc, un dels pocs espais/galeria que han sobreviscut en aquests temps de crisis,i se l’ha de felicitar, la Patricia és una dona de caràcter, a part de simpàtica i divertida, té olfacte per l’art i és per això que aguanta estoicament ja bufi vent de mar o tramuntana...


Si paseas por la Riba y te dejas llevar y os dejáis llevar por el olor del salitre del mar seguramente acabareis en PortDoguer un rincón mágico donde este año se ha visto movimiento, una plaza emblematica, se puede tomar algo en el Rosa Azul, o cenar en el Mut, en el Celeste o visitar la galeria de Arte Siart que regenta Patricia, una gran pintora y galerista argentina que tenemos entre nosostros desde hace 7 años ya, un espacio donde se respira perfume de óleo fresco, uno de los pocos espacios/galerías que estan sobreviviendo a la crisis, hay que felicitarla!!!! Patricia tiene carácter, a parte de simpática y divertida, tiene olfato por el arte y es por eso que aguanta estoicamente ya sople viento de mar o tramuntana....



martes, 4 de octubre de 2011

WALTER

04 OCTUBRE 2011
Nom: WALTER
Lloc: La felipa, Cadaqués

A en Walter se li ha girat feina, fa molt poquet han tingut el segon fill, en Jan i com a bon pare passeja avui, com també és habitual amb l’Arnau, de moment encara l’estar amb el petit li toca més a la Quela, se’ls veu contents i units, el lligam pare-fill és una passada, i a la foto veiem un exercici de malabarisme corporal amb un possible pinçament de cervicals, carregada de lumbars i amb un perill imminent d’atac de ciàtica... i és que tenir fills desgasta el body!!!! són moments divertits encara que després passin factura... en Walter és de família de Cadaqués de tota la vida, dels del Melitón, amb la Quela fan una parella singular, moderns, els dos guapos i amb estil, simpàtics i agradables de tracte... i ara en període d’adaptació!!!!

A Walter se le avecina trabajo, hace pocos días que ha nacido Jan su segundo hijo, y como buen padre pasea hoy como siempre con Arnau, de momento a Quela le toca más estar con el pequeño, se les ve contentos y unidos, el lazo padre-hijo es una pasada, en la foto vemos un ejercicio de malabarismo corporal con un posible pinzamiento de cervicales, sobrecarga de lumbares y con peligro inminente de ataque de ciática... esto de tener niños pequeños desgasta el body!!!! son momentos divertidos aunque pasen factura... Walter es de familia de Cadaqués de toda la vida, de los del Melitón, con Quela forman una pareja singular, modernos, los dos guapos y con estilo, simpáticos y agradables de trato... y ahora en periodo de adaptación!!!!



lunes, 3 de octubre de 2011

NÚRIA

03 OCTUBRE 2011
Nom: NÚRIA
Lloc: Poligon Industrial, Cadaqués

Avui la Núria m’ha sorprès, de fa temps que la volia incloure al portrait però no havia aconseguit mai fer-li una foto decent, al ser tant tímida, que ho és extremadament, es posava tant nerviosa que feia cares, llangotes i caretos raros… és que la Núria és molt expressiva, sembla que hagi fet mim en un altra vida… però avui estava relaxada i amb molta més confiança en si mateixa i fins i tot ha estat ella que m’ha demanat que li fes la foto i ha sortit un retrat preciós, com ella que ho és per fora i per dins, me l’aprecio molt, dolça i delicada, trasto i despreocupada com bon artista que és, una llumeta que no s’apaga, un no parar d’idees, una molt gran artista que està triomfant per europa i per New York… de fet em comfessa com a primícia que se’n vol anar a viure-hi un any amb el seu novio Luca…. Molta sort amiga meva dóna-li records a la meva estimada City!!!!!!

Hoy Núria me ha sorprendido, de hace tiempo que la quería incluirla al portrait pero no había conseguido nunca hacerle una foto decente, al ser tan tímida, que lo es extremadamente, se ponía tan nerviosa que hacía caras, muecas y caretos raros… es que la Núria es muy expresiva, parece que haya hecho mimo en un otra vida… pero hoy estaba relajada y con mucha más confianza en sí misma e incluso ha sido ella que me ha pedido que le hiciera la foto y ha salido un retrato precioso, como ella que lo es por fuera y por dentro, me lo aprecio mucho, dulce y delicada, trasto y despreocupada como buen artista que es, una lucecita que no se apaga, un no parar de ideas, una muy grande artista que está triunfando por europa y por New York… de hecho me confiesa como primicia que se quiere ir a vivir un año con su novio Luca…. Mucha suerte amiga mía dale recuerdos a mi querida City!!!!!!


domingo, 2 de octubre de 2011

MARQUI

02 OCTUBRE 2011
Nom: Marqui
Lloc: Carrer Tòrtora, Cadaqués

En Marqui és qui ens faltava per acabar la família, és el marit de la Petra, un bon home cadaquesenc amb els pares de Jaén ,un noi tranquil i tímid quan el coneixes però quan agafa confiança és divertit, cule com es pot veure a la foto li agrada molt el futbol, fins i tot n'és entrenador dels prebenjamins del Cadaqués, és d'aquelles persones que sembla que no hi són però si necessites algo no fa falta que li demanis que ja t'està ajudant, també és un AqualiaMan i gràcies a això més d'una vegada no m'ha tallat l'aigua perquè m'ha avisat abans... lo dit un bon amic que hi és quan el necessites!

Marqui es quien nos faltaba para acabar la familia, es el marido de la Petra, un buen hombre cadaquesense con los padres de Jaén ,un chico tranquilo y tímido cuando lo conoces pero cuando coge confianza es divertido, cule cómo se puede ver en la foto le gusta mucho el fútbol, incluso es entrenador de los prebenjamines del Cadaqués, es de aquellas personas que parece que no están pero si necesitas algo no hace falta que se lopidas que ya te está ayudando, también es un aqualiaMan y gracias a esto más de una vez no me ha cortado el agua porque me ha avisado antes... lo dicho un buen amigo que está cuando lo necesitas!



sábado, 1 de octubre de 2011

PETRA

01 OCTUBRE 2011
Nom: Petra
Lloc: Carrer Tòrtora, Cadaqués

El retrat d’avui és número 300 i he escollit a la Petra perquè trescentes vegades he intentat fer-li la foto pel portrait, i no sé perquè però mai la vaig enganxar bé,o la foto sortia borrosa, ó no miraba a la càmara... en fí sigui com sigui avui la tinc! La Petra m’agrada molt com és, clara, sincera i honesta, molt honesta, és holandesa... i no li agrada el formatge ... incomprensible!!!!, té aquest aire que tenen els dels paisos baixos però amb el filtre cadaquesenc perquè porta uns 20 anys aquí, va venir d’aupair i s’hi va quedar (un tal Marqui és el culpable) i algo del caràcter del poble se li ha enganxat... la Petrix ha estat companya de feina de l’Àngels durant uns anys i les dues van fer un tàndem molt bò i es van fer costat per lo que m’han dit una companya excel.lent...

El retrado de hoy es el número 300 y he pensado en Petra porque trescientas veces he intentado retratarla para el Portrait y no se porqué pero nunca la he enganchado bien o la foto salía borrosa o no miraba a la cámara.... en fin sea como sea hoy la tengo!!! A mi Petra me encanta como es, sincera y honesta, muy honesta, es holandesa... y no le gusta el queso.... incomprensible!!!!, tiene este aire que tienen los de los paises bajos pero con el filtro cadaquesense porque lleva unos 20 años aquí, vino de aupair y se quedó... (un tal Marqui es el culpable) y algo del carácter del se le ha enganchado... la Petrix ha sido compañera de Angels durante unos años y las dos forman un tandem muy bueno y se apoyaron por lo que me han dicho es una excelente compañera.